A partir de les “Diez nuevas competèncias para
enseñar”, Phillipe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó.
Barcelona, 2007 (5ª edición), intentaré exposar i reflexionar de les meves
competències com a futur docent, en el moment actual que estic, entre la teoria
desenvolupada i les pràctiques que estic
realitzant. Considero un moment òptim per començar a recordar el que he anat
fent (les experiències teòriques i pràctiques), el que estic fent en aquests
moments i el que pot estar succeint en dies posteriors, per en el conjunt
global saber ser i fer de la meva persona, un mestre (educador) professional
competent.
Organitzar i animar situacions d’aprenentatge,
és una competència complexa. Relacionar objectius, continguts i situacions d’aprenentatge,
considero que també es necessita d’una bona organització i selecció. Ens
aquests moments crec que he après a construir i planificar dispositius i
seqüències didàctiques, que m’agradaria poder dur a la pràctica o poder
programar-ne més, per conèixer els processos i resultats en la pràctica diària.
En aquest sentit també podria anar millorant la gestió en la progressió dels
aprenentatges, ja que a nivell didàctic-teòric com he dit, he
desenvolupat i puc entendre la filosofia de l’aprenentatge global i integral,
respectant el ritmes de cada infant pel seu propi i beneficiós progrés, però
diria que em falta saber (concretar) i posar a la pràctica aquest control i
gestió de la progressió, que molt suposadament amb l’experiència i en cada
grup, pugui anar adquirint.
Una de les competències que considero fonamental, és
la de implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en les seves tasques,
fomentar i motivar el desig, la curiositat, l’interès, crec que per la meva
manera de ser com a persona, no em significa cap esforç; sóc obert, actiu,
participatiu, ... i per tant, aquesta competència em pot sortir de dins jo
mateix, pot ser una de les meves grans habilitats a l’aula. Al mateix temps,
tot això implica el treball en equip, la col·laboració i cooperació, el sentir-se
part d’un grup, saber respectar i fer front a l’heterogeneïtat del grup, elaborar
i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Una escola
inclusiva per a ... i amb tots, és un dret que tot infant té. Per tant, encara
que pugui ser més fàcil per jo com a docent grups d’iguals, vull aprendre i
millorar per fer front a situacions de diversitat que a dia d’avui ens trobem
tant dins les aules. És un objectiu i repte personal, que a la meva humil
manera de pensar, crec que necessita d’altres competències com una bona
planificació, organització, gestionar la progressió dels aprenentatges, etc.
Per tant, aquestes competències estarien relacionades entre sí.
De la participació en la gestió de l’escola,
puc dir que som un amant de la organització i gestió amb experiències
professionals en altres àmbits i contextos, però a nivell escolar, de centre i
educatiu, crec que en aquests moments no estic preparat per fer front a aquesta
competència, necessito temps “d’adaptació i observació” de centres, saber com s’estructura, com es dur a terme,
òrgans de gestió, etc. Amb el pas del temps potser un dels meus futurs
propòsits formar part de l’equip directiu del centre, sempre que l’equip de
docents ho vegin oportú, ja que crec que aquest és representat i representa a
tot el professorat, no només les seves idees.
Afrontar els deures i els dilemes ètics de la
professió juntament amb informar i implicar els pares,
sí que ho considero necessari però no sé exactament com enfocar-ho, ja que cada
individu, família, context, comunitat, etc. és diferent, amb uns valors que
haurien de ser iguals i justs per a tothom, però que en el dia a dia, es veu
que es difícil posar en comú i en pràctica. Són conceptes, accions i actituds
que a dia d’avui “es van perdent” tant, que costa encaminar i trobar aquests
valors humans que sorgeixin de la família i el centre pugui anar assumint,
assimilant i en definitiva educant en els infants. Els diferents agents
educatius haurien d’anar més conjuntament i amb una major coherència formativa
i educativa.
I per acabar, com ja fa temps que vaig fent, organitzar
la pròpia formació continua és imprescindible per seguir avançant i
evolucionant com a mestre. Una de les eines i instruments que la societat i l’escola
està evolucionant i fomentant, és la utilització de les noves tecnologies,
conscienciar i aprendre a fer-ne un bon ús i no un abús, juntament amb l’aprenentatge
i la implicació del professorat, facilita i possibilita molts nous
aprenentatges i maneres d’ensenyar i aprendre. Les noves tecnologies ens
permeten arribar a llocs i espais, selecció de material molt més variat i
atractiu, divers. També arribar a treballar en xarxa, fent de la participació
externa (pares, mares, altres centres, ...) un marc de nous conceptes i
aprenentatges. En aquest sentit, puc dir que he avançat molt en les noves
tecnologies (blogs, xarxes, power points, edició d’imatges, de vídeos, etc.),
per la meva edat al començar els estudis, em vaig sentir una mica “perdut i/o
atraçat” en aquestes competències, per sort i amb un gran esforç, dedicació i
hores de pràctica, a dia d’avui em sento molt més segur i “expert”, amb l’afany
de seguir aprenent tant en les noves tecnologies com en la formació continuada
al llarg de la meva vida. Per arribar a ser un mestre de qualitat i poder
oferir als infants un bon desenvolupament, fent de la meva figura com a
mestre, la d’un competent implicat, vocacional i professional, però sense
perdre l’essència humana.
Espero poder seguir formant-me i ser un mestre competent, reflexionant i evolucionant, avaluant les meves accions, actuacions i coneixements al llarg de la meva tasca com a docent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario