Com puc MILLORAR les meves COMPETÈNCIES

Partint de l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), em permet identificar, conèixer i reflexionar sobre el context de pràctiques per poder millorar les meves competències professionals i també personals.

Primer de tot, considero que qualsevol dels aspectes que es poden identificar al DAFO (del context, de les estratègies i/o metodologies educatives del centre, ...) poden tenir diferents formes d’observar-les per altres companys/es; és a dir, segons la nostra “motxilla” i creences, les podem percebre com a positives o negatives, però un factor comú és que identificar-les i reflexionar sobre elles, és adequat i idoni per poder aprendre i millorar. Sense la identificació (coneixement) i la posterior reflexió, molt possiblement passaran desapercebudes i mai arribaria a millorar-les o modificar-les. Per tant, és convenient anar analitzant i reflexionant, dia a dia, del context de pràctiques, per observar les oportunitats de canvi i millora que tenim al nostre abast, amb les nostres pròpies creences, les del centre, d’altres educadors/es, del context, etc.

I, què he pogut observar?, identificar?, quins són els principis de l’escola? ... centrant-me en les fortaleses i oportunitats, els aspectes més rellevants són el ritme lent i flexible, la importància dels hàbits i rutines més que de les activitats concretes i la relació que hi ha entre l’escola i la família.

D’aquests tres aspectes, el ritme lent i flexible, donant llibertat i autonomia a cada un/a dels infants, he quedat sorprès, ja que mai m’imaginava que el temps em passés tant ràpid i que els infants siguin tant capaços de fer, al ser ritme i segons les seves necessitats, tot el que estan desenvolupant. És cert que la primera setmana em sentia com si no fes res, si la meva presència al centre fos innecessària, que havia d’intervenir molt més, ... doncs a mida que passa el temps, me’n adono que els infants quan necessiten saben que soc allà, em demanen, em mostren, es relacionen i em proposen els seus desitjos, motivacions i experiments. Sóc conscient que he tingut que fer un esforç, canviar el meu propi ritme (2.7) al dels infants, endinsar-me en un món completament nou per jo (ja que venia de treballar en activitats molt més dirigides), però aquesta adaptació personal m’ha servit per millorar i ser molt més competent a l’aula i com a educador. Per tant, identificar punts forts i febles (2.1) és una de les competències que puc anar millorant dia a dia.  

Un altre aspecte que ressaltaria és la importància dels hàbits i rutines quotidianes que el centre potencia, és un dels principis educatius prioritaris per aquesta etapa. Més enllà d’activitats  i propostes, es prioritza el dia a dia i els seus moments quotidians. Aquests principis, molt estudiats a la universitat (mitjançant les diferents teories de la primera etapa d’educació infantil), m’ha permès contrastar (3.3) que tant la teoria, com els principis del centre i les seves pràctiques, van relacionades i consensuades per l’equip directiu i els diferents agents educatius del centre.

Un altre de les fortaleses del centre és la relació amb les famílies. Primerament per la flexibilitat horària d’entrades i sortides i també, per la implicació i participació de les mateixes. A les entrades i sortides, aquesta flexibilitat, permet mantenir una “petita conversa” d’aspectes relacionats amb els infants (si han dormit bé, si estan refredats, si han menjat (berenat), etc. i la posterior informació que aporta la mestra del dia). Com m’han comentat les educadores i he pogut observar, les famílies aporten materials de desfeta (reciclatge) durant els dos primers trimestres o fins que ja tenen material suficient per les activitats i/o tallers. També es realitzen reunions periòdiques en les que s’explica i exposa la dinàmica que s’ha dut, que es durà (la Unitat Didàctica a treballar en el trimestre) i en algunes ocasions que sigui necessària la participació activa de les famílies, també es convoquen jornades (tallers) de família. Per tant, el centre aposta per una bona comunicació i relació amb les famílies, de manera activa i sobretot participativa.

Per acabar, una de les debilitats que he pogut observar i reflexionar (amb la resta d’equip d’educadores) és el pati. Tant la instal·lació, els materials que hi ha (jocs i joguines), l’ambientació del mateix, etc. Hem decidit entre tots/es que el nostre projecte de millora anirà centrat en la millora d’aquest pati, per poder oferir altres contextos, situacions i actituds en aquest temps d’esbarjo dels infants. En les properes setmanes anirem parlant i fent pluja d’idees per centrar aquest projecte de millora i poder-ho dur a la pràctica d’aquí a final de curs.