Partint de
l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), em permet
identificar, conèixer i reflexionar sobre el context de pràctiques per poder
millorar les meves competències professionals i també personals.
Primer de
tot, considero que qualsevol dels aspectes que es poden identificar al DAFO
(del context, de les estratègies i/o metodologies educatives del centre, ...)
poden tenir diferents formes d’observar-les per altres companys/es; és a dir,
segons la nostra “motxilla” i creences, les podem percebre com a positives o
negatives, però un factor comú és que identificar-les i reflexionar sobre
elles, és adequat i idoni per poder aprendre i millorar. Sense la identificació
(coneixement) i la posterior reflexió, molt possiblement passaran
desapercebudes i mai arribaria a millorar-les o modificar-les. Per tant, és convenient
anar analitzant i reflexionant, dia a dia, del context de pràctiques, per
observar les oportunitats de canvi i millora que tenim al nostre abast, amb les
nostres pròpies creences, les del centre, d’altres educadors/es, del context,
etc.
I, què he
pogut observar?, identificar?, quins són els principis de l’escola? ... centrant-me
en les fortaleses i oportunitats, els aspectes més rellevants són el ritme lent
i flexible, la importància dels hàbits i rutines més que de les activitats
concretes i la relació que hi ha entre l’escola i la família.
D’aquests
tres aspectes, el ritme lent i flexible, donant llibertat i autonomia a cada
un/a dels infants, he quedat sorprès, ja que mai m’imaginava que el temps em
passés tant ràpid i que els infants siguin tant capaços de fer, al ser ritme i
segons les seves necessitats, tot el que estan desenvolupant. És cert que la
primera setmana em sentia com si no fes res, si la meva presència al centre fos
innecessària, que havia d’intervenir molt més, ... doncs a mida que passa el
temps, me’n adono que els infants quan necessiten saben que soc allà, em
demanen, em mostren, es relacionen i em proposen els seus desitjos, motivacions
i experiments. Sóc conscient que he tingut que fer un esforç, canviar el meu
propi ritme (2.7) al dels infants, endinsar-me en un món
completament nou per jo (ja que venia de treballar en activitats molt més
dirigides), però aquesta adaptació personal m’ha servit per millorar i ser molt
més competent a l’aula i com a educador. Per tant, identificar punts forts i febles (2.1)
és una de les competències que puc anar millorant dia a dia.
Un altre
aspecte que ressaltaria és la importància dels hàbits i rutines quotidianes que
el centre potencia, és un dels principis educatius prioritaris per aquesta
etapa. Més enllà d’activitats i
propostes, es prioritza el dia a dia i els seus moments quotidians. Aquests
principis, molt estudiats a la universitat (mitjançant les diferents teories de
la primera etapa d’educació infantil), m’ha permès contrastar (3.3) que tant la teoria,
com els principis del centre i les seves pràctiques, van relacionades i consensuades
per l’equip directiu i els diferents agents educatius del centre.
Un altre
de les fortaleses del centre és la relació amb les famílies. Primerament per la
flexibilitat horària d’entrades i sortides i també, per la implicació i
participació de les mateixes. A les entrades i sortides, aquesta flexibilitat,
permet mantenir una “petita conversa” d’aspectes relacionats amb els infants
(si han dormit bé, si estan refredats, si han menjat (berenat), etc. i la
posterior informació que aporta la mestra del dia). Com m’han comentat les
educadores i he pogut observar, les famílies aporten materials de desfeta
(reciclatge) durant els dos primers trimestres o fins que ja tenen material
suficient per les activitats i/o tallers. També es realitzen reunions
periòdiques en les que s’explica i exposa la dinàmica que s’ha dut, que es durà
(la Unitat Didàctica a treballar en el trimestre) i en algunes ocasions que
sigui necessària la participació activa de les famílies, també es convoquen
jornades (tallers) de família. Per tant, el centre aposta per una bona
comunicació i relació amb les famílies, de manera activa i sobretot
participativa.
Per acabar, una de les
debilitats que he pogut observar i reflexionar (amb la resta d’equip d’educadores)
és el pati. Tant la instal·lació, els materials que hi ha (jocs i joguines), l’ambientació
del mateix, etc. Hem decidit entre tots/es que el nostre projecte de millora
anirà centrat en la millora d’aquest pati, per poder oferir altres contextos,
situacions i actituds en aquest temps d’esbarjo dels infants. En les properes
setmanes anirem parlant i fent pluja d’idees per centrar aquest projecte de
millora i poder-ho dur a la pràctica d’aquí a final de curs.